Transferència de Tecnologia
A continuació es presenten alguns exemples il·lusratius de les capacitats de LERMA en Transferència de Tecnologia:
Caracterització experimental de components estructurals de prestageries metàl·liques
 |
Des de l’any 1980, LERMA està realitzant assaigs i anàlisis de components estructurals de prestatgeries metàl·liques. És la línea de transferència de tecnologia més important en aquests moments. LERMA és el laboratori que té més experiència i especialització en aquest àmbit, a l’estat espanyol, i és un dels laboratoris de referència a Europa. Es treballa principalment mitjançant la realització d’assaig experimental de components i conjunts de components, però també mitjançant mètodes analítics i de simulació numèrica per elements finits.
|
|
S’ha col·laborat amb la majoria dels fabricants espanyols grans de prestatgeries metàl·liques, i amb alguns d’europeus. També col·laborem, en aspectes tecnològics i de normativa, amb altres laboratoris europeus, amb l’AEM (Asociación Española de Manutención), i amb la FEM (Fédération Européenne de Manutention).
La majoria d’assaigs i anàlisis es basen en la normativa de la FEM i en les EN Standards, però també es realitzen projectes específics, d’anàlisi, disseny, optimització i innovació de components i conjunts, així com informes i peritatges. S’han realitzat més de 1000 informes i estudis, sobre aquest tema, en els darrers 10 anys, referent a l’anàlisi i assaig de tot tipus d’elements estructurals que intervenen en les prestatgeries. Hem desenvolupat metodologies, utillatges, instal·lacions i instrumentació, pròpies i específiques. En paral·lel a la col·laboració amb empreses i institucions per a la transferència de tecnologia i de coneixement, el Departament té diverses línies de recerca en temes d’estructures lleugeres que incideixen i complementen aquest àmbit. Tot aquest bagatge conjunt d’expertesa, tecnologia específica i coneixement científic, fa que LERMA sigui un laboratori punter en aquest àmbit, a nivell mundial. Descarregar vídeo Assaig de flexió d'unió llarguer-puntal a dalt |
Desenvolupament de software per anàlisis estructurals específiques
 |
a) ESTRUWIN. Programa d’anàlisi d’estructures de barres en dues dimensions, que contempla el comportament geomètricament no lineal. Actualment s’està desenvolupant una nova versió d’aquest programa que permet fer aquestes anàlisis en tres dimensions i, a més, anàlisis lineals d’estabilitat. b) Programes d’Eurocodi 3. Programari complert per a la verificació de les seccions i peces d’estructures metàl·liques segons la normativa europea Eurocodi-3. Conté el programa Eficaz per a la determinació de la secció eficaç en perfils laminats i soldats; el programa Vuelco per al càlcul del moment crític elàstic; i el programa Flexytor per a la verificació de peces a vinclament per flexió i flexió-torsió. |
|
c) Autocar 66. Programari per a l’anàlisi de la integritat estructural de les anelles de seguretat dels autocars, segons les prescripcions del Reglament 66 de l’ONU. S’analitza la bolcada lateral d’un autocar des d’una determinada alçada i obliga a la preservació d’un espai de supervivència mínim per als passatgers.
d) Programa per al dimensionament de corretges d’acer conformat en fred. L’Eurocodi 3, concretament l’apartat 10 de la part 1-3, presenta una metodologia específica de disseny d’aquest tipus d’element estructural. El departament ha desenvolupat un programa que implementa aquesta metodologia, automatitzant el procés de verificació dels perfils i la generació de taules de càrrega admissible. e) Programa per al dimensionament de forjats mixtes acer-formigó tipus col·laborant. Es tracta d’una aplicació similar a l’anterior però enfocada al cas dels forjats. S’implementa la metodologia de disseny prescrita a l’Eurocodi 4, on a partir d’uns paràmetres experimentals que caracteritzen la connexió de l’acer amb el formigó, es determina la capacitat portant de forjat. Hi ha la possibilitat d’estudiar diferents configuracions geomètriques i a partir d’aquí generar unes taules de disseny.
|
Anàlisi i re-disseny del xassís d'un MOBILE HOME
 |
Els mobile homes necessiten un xassís que permeti transportar-los fins a la ubicació desitjada, i també resituar-los, si cal. Als efectes, el xassís pot muntar unes rodes per ésser remolcat en distàncies curtes. La solució inicial era un xassís fet amb tubs d’acer rectangulars, soldats, amb forma d’estructura triangulada. La solució era bona des del punt de vista estructural; però, degut a l’enorme varietat de mides dels mobile homes ofertats (llargada amplada), la solució era poc flexible, lenta de resposta, i impràctica des del punt de vista de magatzematge de material. |
|
La demanda d’una empresa que construeix mobile homes fou proposar un sistema diferent de xassís, més flexible. La solució proposada es basa en uns llarguers i uns travessers, de perfils de xapa conformats en fred, que s’uneixen mitjançant cargols. El triangulat pla interior li confereix la rigidesa necessària. La solució és molt més flexible (només requereix tallar els perfils a la longitud desitjada) i ràpida d’aplicar (unions cargolades), i les existències de materials necessaris es redueix considerablement. Així mateix, l’utillatge per al muntatge es simplifica notablement.
LERMA va realitzar la proposta d’anàlisi estructural i els assaigs dels primers prototipus. a dalt |
Anàlisi de la resistència i rigidesa de dents de pala excavadora
 |
Les dents de les pales excavadores estan sotmeses a sol·licitacions extremes: de resistència mecànica, a impactes, a desgast, etc. Una empresa del sector, que es dedica al disseny i fabricació de dents per a pales excavadores, va sol·licitar de LERMA la col·laboració per a l’anàlisi de resistència i de rigidesa de les seves dents, front sol·licitacions estàtiques i dinàmiques (a fatiga). Es va dissenyar i construir una premsa especial per a l’assaig d’aquestes dents, de 1000 kN de capacitat, i els utillatges corresponents. S’han realitzat nombrosos assaigs, tant estàtics com dinàmics, així com d’anàlisi experimental de tensions mitjançant galgues extensomètriques; de diferents tipus de dents i de materials. |
a dalt |
Disseny, anàlisi i assaig d'un nou tipus de contenidor per a la manipulació de
botelles de cava
 |
Una de les operacions que es fa en el procés d’elaboració del cava és la “remoguda”. La remoguda consisteix a girar l’ampolla de cava 90º, i posar-la vertical, “en punta”; per tal que el sediment del llevat, que ha servit per a fer la segona fermentació en ampolla, es desplaci cap al coll de l’ampolla, i es pugui extreure. Aquesta operació, que tradicionalment es feia a mà, i en diverses etapes, actualment es pot fer a màquina i en un període curt de temps. Un productor de cava va demanar a LERMA el disseny d’un contenidor per a realitzar la funció de la remoguda, que complís una sèrie de requisits: 50% més de capacitat que els contenidors emprats fins aleshores, sistema de transport en carretilla sense necessitat d’ús de les banyes, transportable i apilable en dues posicions (0º i 90º), que conservés l’alineació de les ampolles en les dues posicions, lleuger i econòmic. |
| La proposta de LERMA fou un contenidor completament innovador i diferent dels existents al mercat, basat en una estructura de tubs d’acer rectangulars soldats, galvanitzada i un tancament basat en planxa d’acer (i d’alumini, a la porta) laminada en fred, conformada per a guiar les ampolles, i amb orificis per a buidat de restes i control del producte. El transport del contenidor es fa mitjançant un mecanisme especial adossat a la carretilla que enganxa una barra del contenidor. LERMA va fer la proposta, el disseny, l’anàlisi i l’assaig estàtic i dinàmic del primer prototipus. Actualment, tota la flota de contenidors de remoguda del productor (5000 contenidors) són d'aquest nou model. a dalt |
Disseny i assaig de nous perfils de planxes per a forjats col·laborants
 |
La línia de recerca sobre lloses mixtes començà l’any 1992 arrel de les col·laboracions amb la indústria productora de xapa d’acer conformada en fred, per a dissenyar i assajar nous models de xapes nervades. La clau de l’èxit en els dissenys de xapes nervades per a lloses mixtes, resideix en garantir un sistema d’emboticions amb una resistència al lliscament longitudinal prou elevada. La transferència d’esforç rasant entre acer y formigó a través del sistema tradicional d’emboticions en la xapa, és el punt feble d’aquest sistema constructiu. El mode de fallada principal de la llosa és sempre el lliscament longitudinal. A fi de donar el pas definitiu que elimini completament el mode de fallida per lliscament longitudinal, s'ha desenvolupat un nou sistema, en procés de patent per part de la UPC, consistent en practicar una sèrie de punxonaments repetits formant bandes longitudinals. |
|
Comparteix: